NON SOLUM de Sergi López

Comença una comèdia existencial. Desesperadament, un home sol es multiplica per respondre una pregunta: què està passant aquí? I mentre nosaltres riem, a un d’ells li agafa per riure de res. Un altre canta una cançó. Un altre ens explica la seva primera vegada amb un extraterrestre. La resta s’enfaden al adonar-se que tots són un mateix. Viatgen junts amb una dona adormida dins d’una caixeta.

Camí del paradís on sembla que totes les preguntes tenen resposta i el dolor existeix només una miqueta. En el seu trajecte l’acompanya algun bolero, una caixa de fusta i unes ulleres de plàstic que semblen de mentida. El seu destí és dubtar relativament de tot en absolut. Què passa? No em creuen?