Paraules de Jaume Antic, director de l’Àtrium de Viladecans. Més inforamció del teatre a https://atriumviladecans.com.
“Amb amics és més fàcil.
La cooperació entre semblants és la millor manera de treballar, es tracta de cercar el mínim en comú que podem tenir diversos agents que treballem en un mateix camp per tal de trobar eines que ens siguin útils a tots plegats.
El treball amb xarxes de cooperació ha estat present en la difusió artística a casa nostra des dels ajuntaments democràtics, ja als anys 80 va sorgir la Xarxa de Teatres Municipals com a referent del treball conjunt entre teatres, a la dècada següent la posada en marxa de l’ODA (Oficina de Difusió Artística) de la Diputació de Barcelona va suposar una nova manera d’impulsar la concertació de serveis pels teatres municipals amb el Circuit d’Espais Escènics municipals, a partir del 2004 la Generalitat de Catalunya des del Departament de Cultura va impulsar el Sistema Públics d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM). Aquests models institucionals van superar el model de xarxa per aportar per models de circuit o sistema, models que tenen com a tret la necessitat d’una central de serveis pels equipaments.
Els últims anys hem vist la proliferació de renovades xarxes que aposten per dinàmiques més horitzontals, en funció d’interessos compartits, així neixen Els Teatres Amics que apleguen els teatres de Granollers, Manresa, Sant Cugat, Vic i Viladecans, o els Teatres en Xarxa on hi podem trobar els teatres de Barberà del Vallès, El Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí i Tordera.
Tres teatres de dimensions semblants amb una proximitat evident acorden compartir esforços i recursos per aconseguir millors eines pels seus objectius compartits, sembla evident, oi? Teatrets d’Osona: el Teatre Eliseu de Roda de Ter, la Sala Petita d’Osona de Sant Hipòlit de Voltregà i la Sala la Canal de Tona. Poden compartir recursos tècnics, recursos comunicatius, informació de programació, recursos educatius, poden aconseguir garantir amb més facilitat l’accés per la ciutadania als llenguatges escènics, i això és el que hem de fer com equipaments culturals municipals. Ben segur que aquesta iniciativa treballarà per la ciutadania d’aquests tres municipis i pel seu entorn més proper, amb voluntat de construir plataformes per les pròpies companyies i grups dels tres municipis, i amb una programació professional que cerqui l’enriquiment de les ciutats en allò que, de vegades, és més difícil: la cultura ens fa més cultes i lliures.
Quan era petit, veia per la televisió un programa que es deia La Bola de Cristal, allí feien servir diverses proclames que avui serien impensables, una d’aquestes proclames em va quedar gravada: Sol no pots, amb amics sí”.
